dilluns, 2 de març de 2009

Calçotada o dissabte d'excessos

En primer lloc, podríem discutir que un àpat on hom es fot 20 calçots, dues botifarres, dos xoriçets, una llonza de porc i un tall de cansalada es pugui anomenar calçotada i quedar-se tan ample. Si, a més a més, aquest àpat del tot excessiu es rega amb quintos i vi del penedès, la cosa s'aguanta amb pinces. Els catalans (els santcugatencs com a mínim) no sabem fer les coses amb moderació. I les coses acaben com acaben. Entre vi i herbes mirasolenques, les calçotades s'acaben convertint en un dissabte ple d'excessos. El resultat? hores i hores de convalescència i, a sobre, després el Madrid guanya 0-2. Del tema del diumenge i de la derrota del Barça prefereixo no parlar-ne, que només de pensar-hi em cago en la mare de l'Eto'o cagant ajupida...

Cal agrair als que van construir l'edifici (on va tenir lloc tan exclusiu esdeveniment) el fet que oblidessin fer una porta perquè tots els veïns poguessin accedir a la terrassa. Així doncs, un santcugatenc afortunat pot fruir d'una terrassa amb vistes al Monestir amb la companyia única i exclusiva dels seus camarades.


Salut i calçotades!

1 comentari:

  1. quines ganes de fer una calçotada que fa venir aquesta entrada!!

    ResponSuprimeix