La raó de la inactivitat d'aquet blog les últimes setmanes té nom i cognom: Jaques Doriot.
Fa dues setmanes que no paro de llegir llibres sobre aquest gentilhom (si llegeixo un paràgraf més en francès em tornaré boig) i ara em trobo amb el síndrome de la pàgina en blanc.
A la història hi ha hagut molts trànsfugues (no cal esperar fins el Tamayo dels pebrots), però el cas Doriot s'endú la palma: dirigent del PCF, alcalde de Saint Denis i admirador de Lenin, aquest francès va acabar fundant el feixista Parti Populaire Français (PPF) i es va dedicar en cos i ànima a un dels esports predilectes dels francesos: el colaboracionisme i la baixada de pantalons.
Cal recordar coses com aquesta per tancar boques quan els gavatxos es dediquen a donar-nos lliçonetes de democràcia dient que la van inventar ells!
El que havia estat alcalde bolxevic de Saint Denis va decidir un bon dia que l'uniforme alemany l'afavoria i a partir d'aquell moment es va dedicar a muntar festes com aquesta: Quins angelets...
Living la vida loca!
Per a que després ens vinguin amb lo del camí específic alemany cap al feixisme...
ResponEliminavaya tela amb els gavatxos!
Molt guapo el blog! He rigut molt amb l'article del Laporta. Que n'aprenguin!
Salut!
Uri.