dilluns, 23 de març del 2009

Ja ningú parla de Iugoslàvia

"Hi ha tres classes de mentides: les mentides, les maleïdes mentides i les estadístiques" Mark Twain

Recentment he descobert que Mark Twain, més enllà d'haver escrit Tom Sawyer y Huckleberry Finn, era un proto-socialista de cap a peus. Al Viquidites n'hi ha una bona pila, i avui, m'ha vingut de gust posar aquesta.

Que la frase no té a veure amb el nom de l'entrada? doncs si, si que hi té a veure. M'explico:
La mentida: La voluntat dels Serbis de crear una gran Sèrbia va provocar la guerra dels Balcans
La maleïda mentida: Els franctiradors de Sarajevo
L'estadística: milers de morts en una brutal neteja ètnica

No sé si us heu adonat que ja ningú parla de Iugoslàvia. Fa anys la gent hi anava de viatge. La seva costa de l'Adriàtic i els jocs olímpics d'hivern de Sarajevo 1984 eren bones excuses per acostar-s'hi. Iugoslàvia fabricava en sèrie el mític automòbil Yugo mentre els seus futbolistes, encapçalats per Stoikovich, eliminaven Espanya als mundials. Eren bons temps pel país balcanic fins que ianquis i alemanys (de l'oest, segur) es van posar d'acord per organitzar un final de festa tràgic.
Els catalans ens vàrem afartar de veure imatges de bosnis morts a mans dels terribles criminals (era una cosa genètica...) serbis. Srebrenica era el pretext perquè l'OTAN intervingués militarment per acabar amb el que quedava del socialisme iugoslau. Sembla ser que no hi havia dictadures ni injustícies suficients al món, així que Iugoslàvia era una prioritat.
El resultat? Els croats filonazis tenen el seu estat subvencionat i els proxenetes albanokosovars han muntat un puticlub gegant que fa poc que s'ha declarat independent. Al Tribunal de la Haya tan sols s'hi han assegut serbis. Es veu que els altres no van cometre crims.

Ara els pijos europeus es dediquen a anar a Dubrovnik a fer fotos de cases habitades per nazis, mentre Belgrad, un dels focus de llibertat del segle XX, està deserta i gris. Pocs pobles han estat tan maltractats com el poble Serbi. Esperem que algun dia es faci justícia.

Res més
Visca el Mariscal Tito!

dilluns, 2 de març del 2009

Calçotada o dissabte d'excessos

En primer lloc, podríem discutir que un àpat on hom es fot 20 calçots, dues botifarres, dos xoriçets, una llonza de porc i un tall de cansalada es pugui anomenar calçotada i quedar-se tan ample. Si, a més a més, aquest àpat del tot excessiu es rega amb quintos i vi del penedès, la cosa s'aguanta amb pinces. Els catalans (els santcugatencs com a mínim) no sabem fer les coses amb moderació. I les coses acaben com acaben. Entre vi i herbes mirasolenques, les calçotades s'acaben convertint en un dissabte ple d'excessos. El resultat? hores i hores de convalescència i, a sobre, després el Madrid guanya 0-2. Del tema del diumenge i de la derrota del Barça prefereixo no parlar-ne, que només de pensar-hi em cago en la mare de l'Eto'o cagant ajupida...

Cal agrair als que van construir l'edifici (on va tenir lloc tan exclusiu esdeveniment) el fet que oblidessin fer una porta perquè tots els veïns poguessin accedir a la terrassa. Així doncs, un santcugatenc afortunat pot fruir d'una terrassa amb vistes al Monestir amb la companyia única i exclusiva dels seus camarades.


Salut i calçotades!