dimarts, 27 de gener del 2009

No m'agrada que em fotografiin la titola

El senyor Martorell vol instalar càmeres de videovigilància al centre de Sant Cugat. L'argument: vetllar per la seguretat dels i les ciutadanes.
No m'estranya gens. Aquests burgesots podrits de CiU, com que s'acosten temps de crisi, tenen por que els pobres i els inmigrants els hi robin les caixes fortes de les seves casetes de rics.

Amb aquesta mesura correm molts riscos, com per exemple que ens gravin la titola si algun dia tenim una emergència en mig del carrer a altes hores de la nit i no hi ha res obert (situació típica a Sant Cugat) A més a més, hi ha una curiositat que val la pena comentar, i és que el senyor Martorell treballa en una empresa que fabrica productes de vigilància. M'agradarà veure a qui fan la comanda de les càmeres els pirates de l'ajuntament.


Vull proposar a tots els santcugatencs que per celebrar la primera nit videovigilada a Sant Cugat, surtin de casa equipats amb un bat de beisbol i rebentin totes les càmeres que trobin (els bats de beisbol no serveixen per res més car és un dels esports més avorrits que conec)

En fi, fuck da police i fuck Xavier Martorell!

Els santcugatencs no volem que l'ajuntament ens gravi la titola!collons!

dimecres, 21 de gener del 2009

Els homes també plorem.Toca Stoitchkov, para Bakero, pica Koeman

Hi ha un corrent d'opinió que diu que els homes no plorem. Avui, amb un video ben curt vull rebatre aquesta afirmació. Encara ara, veient aquest gol se'm posa la pell de gallina i recordo perfectament aquell minut 111: l'arbitre Smitchuber va pitar una falta a Eusebio a prop de l'àrea. Era el moment que feia quasi 100 anys que esperàvem. El millor xutador del món es va col·locar i entre un patriota basc i un de búlgar li van preparar el camí cap a la glòria. Jo i la meva mare buscant el meu pare per la tele (papa, per què no em vas dur a Wembley?) mentre tot Catalunya embogia.


Visca Koeman i Visca Catalunya! Els homes també plorem!

dilluns, 19 de gener del 2009

Hi ha mil motius a la vida per fer-se germanòfil. Només has d'escollir el teu! (1a entrega)

Amb l'excepció del període 1933-1945, la majoria de coses que ha fet Alemanya són dignes de ser lloades. La llista de mèrits és tan llarga que en aquest blog només hi cap un petit resum. Espero que sigui suficient perquè feu el cop de cap necessari per ser uns bons germanòfils.

Fritz Lang
Metròpolis és una mica pallissa, d'acord, però és el que té el cinema mut. En tot cas, "M, el Vampiro de Düsseldorf" és una obra d'art que et fa estimar la nació de Goethe i Hegel.


Kraftwerk
Dir que t'agrada Kraftwerk sembla una mica friki-modernillo, però tenen un parell de discs que donen sentit a la vida. Trans Europa Express i Die Mensch-Maschine són dos discs plusquamrecomanables.


La República Democràtica Alemanya
Un dels intents de construir un món nou on les persones decidissin per sí mateixes i no fossin esclaves del mercat. Un fi tan lloable justifica els mitjans. Tot el que surt a pel·lícules com "La vida de los otros" és pura propaganda ianqui.
Les seves nedadores encara conserven molts rècords mundials que cap nedador capitalista lliure ha pogut superar.


Karl Marx
En aquests temps de mediocritat moral i política, un antidot contra la depressió. Lucidesa i dedicació de per vida a millorar el món.



Els Volkswagen
Tecnologia punta impecable al servei de les persones. Res a veure amb les merdetes que fan els francesos: els citroen semblen de xapa barata i els renault només s'aguanten perquè el xovinisme dels francesos els obliga a comprar les seves marques.



La selecció alemanya de futbol
Klinsmann, Matthäus, Beckenbauer, Rummenigge... El futbol és un esport on juguen dos equips d'onze jugadors i en què, al final dels 90 minuts, guanya Alemanya. Si tota la humanitat actués amb l'elegància, l'efectivitat i la força d'aquests superhomes, el món aniria molt millor.

Per avui ja n'hi ha prou. No he parlat de Wagner perquè ja ho vaig fer la setmana passada.
From Germany with love

Chulos de putas teniendo que aguantar!

No sé ben bé la diferència entre xulo-piscines i xulo-putes, però el Xavier Martorell és totes dues coses. El senyor Martorell és regidor de Seguretat a l'ajuntafems de la nostra estimada ciutat, i és la mediocritat personificada. A part de no saber pronunciar bé algunes paraules (veure videos seus a cugat.cat), és un xulo que tapa la seva incompetència amb prepotència i policia. Fa poc han condemnat a dos joves per uns incidents a barraques i el senyor Martorell sap perfectament que els seus agents van mentir i no ha fet res de res per evitar la injustícia. És un cutre, un merda, un cagacalces que s'amaga darrera dels seus picoletos particulars i que sense uniforme no és ningú.
Des d'aquí demano a l'Assemblea de Joves que li doni el premi botifler de l'any que ve, Se'l mereix.


Martorell, abans eres una persona, ara ets un fotut madero!

divendres, 9 de gener del 2009

El mateix de sempre! Sopar al Punt

Sempre havia pensat que volia trobar algun bar o restaurant on pogués demanar el de sempre i que m'ho portessin sense cap problema. Abans de complir un quart de segle, puc dir que ho he aconseguit. El meu conservadorisme a l'hora de demanar el menjar ha fet que al Punt de Sant Cugat m'hi senti com a casa.

M'agrada el Punt, fan menjar senzill però ben fet i no és car. Pots sortir ple, satisfet i begut per 15-20 euros. Menú? jo sempre demano el mateix: d'entrants patates el Punt o braves. De segon, torrada de sobrassada amb ous ferrats. Fa poc vam descobrir que és especialment recomanable per a la celebració d'àpats en grup. Per menys de 20 euros et porten de tot. Un cop has acabat (amb els botons del pantaló descordats, evidentment) costa aixecar-se de la taula. L'única pega és que últimament no sempre tenen Frangelico... en fi, no tot pot ser perfecte.

Després de sopar, tens molt a prop el Bohemia (veure escrit del 7 de gener) o la Penya Blaugrana, on les copes estan força bé de preu. Si vols begudes de la terra en un ambient càlid i agradable, abans pots fer una parada tècnica al Terra Dolça!


Salut i ens veiem pel Punt!

dijous, 8 de gener del 2009

La Polla Records i el Tractat de Versalles. Wagner Rules!

Dir que t'agraden enormement dues coses tan diametralment oposades com Wagner o la Polla Records pot semblar una excentricitat o una vacilada d'algú que vol lligar. En aquest cas és la pura veritat. M'encanta la Polla Records i m'encanten les operes de Wagner. Com diuen en aquella pel·lícula, quan escolto Tannhauser m'entren unes ganes d'envair Polònia...

En tot cas, que ningú discuteixi que Alsàcia i Lorena són Alemanya (fuck da tractat de Versalles) i que els catalans, un cop més, ens vam equivocar donant suport a la primera guerra mundial a un país on condueixen per l'esquerra. Entre uns tarats que prenen té de manera compulsiva i una nació que ha donat al món els volkswagen, Marx o Wagner, no hi ha color.

I sobre la Polla Records, què dir? probablement el millor grup de la història de música politizada. Són uns cracks, i l'Evaristo un rei Mides que converteix en or allò que toca. Després del comiat de la Polla Records, amb 50 anys li fot més canya que mai amb Gatillazo. De grans volem ser com ell.







Aquí van els videos: un temàs de Gatillazo (Evaristo de la Polla) i una molt bona versió de Tannhauser del Von Karajan!