dijous, 26 de febrer del 2009

Ramon Mercader, Heroi de la Unió Soviètica

Que ningú es pensi que escric per fer conya. No penso parlar malament de Trotsky encara que no m'acabi de caure bé. L'únic objectiu d'aquest escrit és parlar d'un personatge històric que, de manera injusta, ha quedat oblidat pels i les catalanes. És l'únic català que va rebre la ordre d'Heroi de la Unió Soviètica, la màxima distinció que es podia aconseguir. En morir, ja com a coronel del KGB, va ser enterrat a Moscou, on va sonar la Internacional i els Segadors. Qui no senti respecte per aquest personatge i es dediqui a difamar dient que era un assassí i coses per l'estil, és un poca-vergonya.
Ramon Mercader va lluitar el 19 de Juliol del 1936 amb les armes a la mà per acabar amb els feixistes, i a l'acabar la guerra, entregat al màxim a la causa del socialisme, es va fer del KGB i acceptà una missió que inevitablement el condemnaria durant molts anys. Va viatjar, primer a França i després a Mèxic, per posar-se en contacte amb els cercles trotsquistes. Un cop a Mèxic, el 1940 va executar, amb un cop de piolet, el creador de l'Exèrcit Roig, el buròcrata que militaritzava el treball i que bombardejava els seus propis soldats per fer por a l'enemic.
Va passar 20 anys a la presó i mai va dir d'on venien les ordres d'acabar amb el dissident comunista. A la presó es va fer l'amo i senyor dels passadissos degut a la seva cultura, intel·ligència i qualitat humana. En sortir, va anar a viure a Moscou, però a finals dels 60 anirà a viure a Cuba, on morirà el 1978.


foto:el piolet amb què el Ramon va complir la seva missió

Més enllà de que seguís les ordres d'un paranoic repressor de veritables comunistes com Stalin, Ramon Mercader va ser un exemple de militància, de dignitat i de resistència.
Si voleu saber més sobre el personatge, fa un parell d'anys va sortir un llibre titulat "El grito de Trotsky": No és res de l'altre món i sembla més aviat un best-seller, però explica moltes coses fins ara desconegudes sobre aquest català universal.

Medalla d'Heroi de la Unió Soviètica

Res més. Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels!

4 comentaris:

  1. Comprendràs que no comparteixi l'admiració per aquest patriota i no et nego que tinc un punt de poca-vergonya, però crec que miraré de llegir-me aquest llibre que recomanes, abans de pontificar sense tant de coneixement... Salut i socialisme!

    ResponElimina
  2. Parece mentira que a estas alturas haya todavía gente que defiende a Stalin y a sus asesinos.
    Afortunadamente la memoria de Léon vive entre nosotros.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Ser poca vergonya per criticar l'assassí de l'organitzador amb Lenin de la revolució d'Octubre? Amb quins arguments tant péssims et defenses. Dius que no et cau be Trotsky, però no dius per quins motius.

    L'estalinisme és tant dogmàtic que professa el culte a Stalin com una religió, sense qüestionar-lo. Quin revolucionari aquell que del PSUC estalinista passa enxufat a la NKVD com a espia, tot un signe clar d'arribisme.

    La vergonya és que el català que ha rebut l'ordre de LENIN (pobre Lenin si sapigués a qui donava el seu nom) sigui un contrarrevolucionari.

    ResponElimina