dilluns, 23 de març del 2009

Ja ningú parla de Iugoslàvia

"Hi ha tres classes de mentides: les mentides, les maleïdes mentides i les estadístiques" Mark Twain

Recentment he descobert que Mark Twain, més enllà d'haver escrit Tom Sawyer y Huckleberry Finn, era un proto-socialista de cap a peus. Al Viquidites n'hi ha una bona pila, i avui, m'ha vingut de gust posar aquesta.

Que la frase no té a veure amb el nom de l'entrada? doncs si, si que hi té a veure. M'explico:
La mentida: La voluntat dels Serbis de crear una gran Sèrbia va provocar la guerra dels Balcans
La maleïda mentida: Els franctiradors de Sarajevo
L'estadística: milers de morts en una brutal neteja ètnica

No sé si us heu adonat que ja ningú parla de Iugoslàvia. Fa anys la gent hi anava de viatge. La seva costa de l'Adriàtic i els jocs olímpics d'hivern de Sarajevo 1984 eren bones excuses per acostar-s'hi. Iugoslàvia fabricava en sèrie el mític automòbil Yugo mentre els seus futbolistes, encapçalats per Stoikovich, eliminaven Espanya als mundials. Eren bons temps pel país balcanic fins que ianquis i alemanys (de l'oest, segur) es van posar d'acord per organitzar un final de festa tràgic.
Els catalans ens vàrem afartar de veure imatges de bosnis morts a mans dels terribles criminals (era una cosa genètica...) serbis. Srebrenica era el pretext perquè l'OTAN intervingués militarment per acabar amb el que quedava del socialisme iugoslau. Sembla ser que no hi havia dictadures ni injustícies suficients al món, així que Iugoslàvia era una prioritat.
El resultat? Els croats filonazis tenen el seu estat subvencionat i els proxenetes albanokosovars han muntat un puticlub gegant que fa poc que s'ha declarat independent. Al Tribunal de la Haya tan sols s'hi han assegut serbis. Es veu que els altres no van cometre crims.

Ara els pijos europeus es dediquen a anar a Dubrovnik a fer fotos de cases habitades per nazis, mentre Belgrad, un dels focus de llibertat del segle XX, està deserta i gris. Pocs pobles han estat tan maltractats com el poble Serbi. Esperem que algun dia es faci justícia.

Res més
Visca el Mariscal Tito!

3 comentaris:

  1. se k t'agradarà, potser treus a en yuri del teu bloc...
    http://blogs.putalocura.com/matrix/
    serà que fou mentida? tot pot ser en aquest món boig...
    pensa malament... i acertaràs

    salut!

    ResponElimina
  2. mmm...aquest blog i es fonts que cita sonen a propaganda ianqui... més o menys com el best seller del Solzhenitsyn Archipielago Gulag, on diu no sé què de 60 milions de morts!
    En tot cas, tot podria ser...en fi, visca la nau VOSTOK 1 i el Major Gagarin

    ResponElimina
  3. Cau l'últim símbol de Iugoslàvia

    Avui s'apaga el domini .yu d'internet, substituït pel .me montenegrès i el .rs serbi

    El domini d'internet .yu, corresponent a la República Socialista Federal de Iugoslàvia, ha arribat a la fi. Avui és la data marcada per la ICANN, l'organització que gestiona els noms de domini a internet, per a donar de baixa definitivament aquesta extensió representativa d'un territori que va començar a caducar el 2003, quan Sèrbia i Montenegro van deixar enrere el nom de Iugoslàvia, i encara més el 2006, quan Montenegro es va independitzar de Sèrbia.

    Aquell mateix any 2006, la ICANN va aprovar els dominis .me i .rs, respectivament, i va traçar un pla de progressiva desaparició de .yu, que s'acaba avui.

    Història turbulenta

    La història del domini .yu és, gairebé, tan turbulenta com la del mateix país que representava. El 1989 es va atribuir oficialment a la República Socialista Federal de Iugoslàvia, però al cap de dos anys, amb l'esclat independentista als Balcans, l'acabada de néixer Eslovènia va passar a gestionar-lo perquè els dos enregistradors oficials del sufix eren la Universitat de Maribor i l'Institut Jožef Stefan, tots dos en territori eslovè. No va ser fins el 1994, arran de les protestes de la Universitat de Belgrad, que Eslovènia no va traspassar finalment el sufix a la nova República de Iugoslàvia, formada per Sèrbia i Montenegro. L'amenaça de desaparició va tornar a planar el 2003, quan la segona República de Iugoslàvia va esdevenir, oficialment, la Comunitat d'Estats de Sèrbia i Montenegro. Les noves autoritats van sol·licitar aleshores a la ICANN un nou domini, el .cs (corresponent a la denominació en serbocroat, Crna Gora i Srbija), però no va tenir èxit. El 2006, amb la separació de Montenegro i Sèrbia, la ICANN es va tornar a plantejar el futur del .yu i va establir un pla d'eliminació progressiu, just després d'haver aprovat el naixement del .me per a Montenegro i .rs per a Sèrbia. El pla, activat el 2007, preveia dos anys de pròrroga perquè els milers d'adreces acabades amb l'obsoleta terminació iugoslava canviessin de domini. Tot i així, avui es calcula que encara hi ha unes quatre mil webs que acaben amb .yu, com aquesta antiga web del govern de Montenegro o la del mateix enregistrador del domini, Nic.yu.

    ResponElimina